La mirada científica de los niños

En el imprescindible libro El filósofo entre pañales Alison Gopnik explica de qué modo tendemos tradicionalmente a menospreciar a los niños considerándolos “proyectos de adulto”. Usando el mismo símil que la autora, en realidad adultos y niños somos distintos estadios de un mismo ser como lo son orugas y mariposas. En cada momento vital necesitamos de unas aptitudes que la naturaleza se encargó de proporcionarnos: los niños son imaginativos e incansables investigadores, puesto que su cometido es asimilar el conocimiento acumulado por sus ancestros, mientras que los adultos somos  ejecutores eficientes ya que debemos llevar a cabo las tareas prácticas...

Anuncis
Featured post

Refugiats

La nostra memòria col·lectiva té un recorregut molt curt. El nostre egoisme, en canvi, és de llarga durada. L'any 1939, al final de la Guerra Civil espanyola, milers de persones van fugir cap a França. La rebuda que els (que ens) van donar els francesos no va ser diferent de la que ara Europa sencera dóna als sirians. El meu avi patern i d'altres familiars de la mateixa línia en van ser uns...

Featured post

Dolor i vida

Ahir i avui no he estat capaç de llevar-me a temps per a complir les mínimes obligacions. Per fortuna no és un entrebanc diari, però una vegada al mes pot caure perfectament. Tinc una amiga, també malalta d’endometriosi, que guarda tots els dies d’afers personals per aquestes situacions. Té sort de ser funcionària i cap... Continue Reading →

Morir una mica cada dia

Estem a un pas de la primavera i ja he pogut fotografiar coixins de violetes al bosc. El mes de març de l'any en que jo en tenia 14, vaig aprofitar l'anunci de la primavera per a fer un pom amb les primeres violetes que van néixer al que havia estat el jardí de la... Continue Reading →

Petites revoltes en pau

Fa una mica més d'un mes, després del sagnant atemptat de Les Rambles de Barcelona, vaig escriure una entrada que portava per títol "Benaurats els pacífics". A hores d'ara continuo pensant que som, majoritàriament, una societat de bon tarannà. No em mal interpreteu, els catalans no són bons per sé i n'hi ha de tota... Continue Reading →

La indiferència ja és una tria

Avui he llegit de passada el comentari d'una persona unionista que venia a dir que tots plegats, els independentistes i els que no, estàvem en la mateixa situació. Que ells estaven fastiguejats per l'actuació del govern català tant com nosaltres per l'estatal. Doncs perdoneu-me, però no hi ha comparació possible. La tan esmentada equidistància no... Continue Reading →

Benaurats els pacífics

Molts i molts anys d'educació religiosa, de misses dominicals i a les festes assenyalades, de catequesi i lectures sacres no van aconseguir fer-me creure en déu, però sí que els quatre Evangelis em seblin possiblement el llibre més bell que s'ha escrit mai. Per això ahir quan un grapat d'assassins van convertir Barcelona en un... Continue Reading →

El mal de les dones

No em trobo bé. No em trobo gens bé, realment. Ja no em fa res admetre-ho, potser perquè una cosa bona de creuar la barrera dels quaranta és que algunes pors, complexes i prejudicis se m'han caigut com si jo fos una pomera i ells fruita al punt. Deu ser per això que se'n diu... Continue Reading →

El Bismarck que no era canciller

La tarta preferida de mi madre es la Bismarck. Para quien no sea de Barcelona, debo aclarar que se trata de una masa alargada de brioche rellena de nata. Es un dulce bastante simple en comparación con las churriguerescas obras de fondant que se estilan hoy en día. Que prefiera algo tan sencillo frente a... Continue Reading →

Dues de set

Fa cinc mesos que tinc quaranta anys o, si ho preferiu, fa vint anys i cinc mesos que tinc vint anys, que diria en Serrat. En aquest any dels meus quaranta acabo de patir la quarta intervenció quirúrgica abdominal. L'11 de febrer, fa deu dies, vaig ingressar d'urgència, de matinada, a l'Hospital Clínic de Barcelona... Continue Reading →

Lobos pastores en la Generalitat

Aquest text el va publicar originalment al seu blog en Julio Basulto Existe en nuestro imaginario colectivo una idea errónea sobre la lactancia que acompaña de la mano a muchos sentimientos de culpa y de fracaso. Se trata del famoso “dar el pecho es fácil y natural”. Entiéndanme: no estoy diciendo que sea algo harto complicado... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑