La mirada científica de los niños

En el imprescindible libro El filósofo entre pañales Alison Gopnik explica de qué modo tendemos tradicionalmente a menospreciar a los niños considerándolos “proyectos de adulto”. Usando el mismo símil que la autora, en realidad adultos y niños somos distintos estadios de un mismo ser como lo son orugas y mariposas. En cada momento vital necesitamos de unas aptitudes que la naturaleza se encargó de proporcionarnos: los niños son imaginativos e incansables investigadores, puesto que su cometido es asimilar el conocimiento acumulado por sus ancestros, mientras que los adultos somos  ejecutores eficientes ya que debemos llevar a cabo las tareas prácticas...

Featured post

Refugiats

La nostra memòria col·lectiva té un recorregut molt curt. El nostre egoisme, en canvi, és de llarga durada. L'any 1939, al final de la Guerra Civil espanyola, milers de persones van fugir cap a França. La rebuda que els (que ens) van donar els francesos no va ser diferent de la que ara Europa sencera dóna als sirians. El meu avi patern i d'altres familiars de la mateixa línia en van ser uns...

Featured post

Germanes

M'explicava la meva germana, que és quinze anys més gran que jo, que quan em portava pel carrer sola tot sovint li feien pujar els colors perquè es pensaven que era una mare adolescent. Estic parlant de finals dels anys setanta, quan Franco tot just acabava de morir i la moral nacional-catòlica encara era la... Continue Reading →

Ser mujer

Desde mi modesta experiencia en los 42 años que llevo siendo mujer querría compartir con el mundo algunos de mis descubrimientos sobre la (falta de ) salud, el mundo sanitario y cómo se nos suele considerar. Ser mujer significa que tienes muchas posibilidades de que te llamen histérica. Tenía 25 años cuando empecé a encontrarme... Continue Reading →

Dolor i vida

Ahir i avui no he estat capaç de llevar-me a temps per a complir les mínimes obligacions. Per fortuna no és un entrebanc diari, però una vegada al mes pot caure perfectament. Tinc una amiga, també malalta d’endometriosi, que guarda tots els dies d’afers personals per aquestes situacions. Té sort de ser funcionària i cap... Continue Reading →

Morir una mica cada dia

Estem a un pas de la primavera i ja he pogut fotografiar coixins de violetes al bosc. El mes de març de l'any en que jo en tenia 14, vaig aprofitar l'anunci de la primavera per a fer un pom amb les primeres violetes que van néixer al que havia estat el jardí de la... Continue Reading →

Petites revoltes en pau

Fa una mica més d'un mes, després del sagnant atemptat de Les Rambles de Barcelona, vaig escriure una entrada que portava per títol "Benaurats els pacífics". A hores d'ara continuo pensant que som, majoritàriament, una societat de bon tarannà. No em mal interpreteu, els catalans no són bons per sé i n'hi ha de tota... Continue Reading →

La indiferència ja és una tria

Avui he llegit de passada el comentari d'una persona unionista que venia a dir que tots plegats, els independentistes i els que no, estàvem en la mateixa situació. Que ells estaven fastiguejats per l'actuació del govern català tant com nosaltres per l'estatal. Doncs perdoneu-me, però no hi ha comparació possible. La tan esmentada equidistància no... Continue Reading →

Benaurats els pacífics

Molts i molts anys d'educació religiosa, de misses dominicals i a les festes assenyalades, de catequesi i lectures sacres no van aconseguir fer-me creure en déu, però sí que els quatre Evangelis em seblin possiblement el llibre més bell que s'ha escrit mai. Per això ahir quan un grapat d'assassins van convertir Barcelona en un... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑