Germanes

M’explicava la meva germana, que és quinze anys més gran que jo, que quan em portava pel carrer sola tot sovint li feien pujar els colors perquè es pensaven que era una mare adolescent. Estic parlant de finals dels anys setanta, quan Franco tot just acabava de morir i la moral nacional-catòlica encara era la norma. I tot i que no era la biològica, sí que va exercir de mare suplent per a mi juntament amb la meva àvia materna.

Compartíem habitació a les golfes, amb el sostre baix sota-teulada, i teníem cadascuna un llit, encabit dins d’un moble modular amb prestatgeria, vestit amb els mateixos llençols: els seus amb l’estampat de flors en verds i el meu en rosa. A la pràctica, quan tenia por em ficava d’esquitllades al seu costat, i dormia més nits als verds que als rosa. Ella va ser la persona que més va patir els meus terrors nocturns i el meu insomni capriciós (a les dues de la matinada podia demanar una pilota o xocolata per adormir-me, a l’inrevés de la Margarideta-llevat-de-matí que exigia tribut per llevar-se). Cap als sis o set anys el destí va tenir-ne pietat, vaig aprendre a llegir i en comptes de desvetllar-la vaig començar a devorar Tintins i Mafaldes.

La meva germana gran era la que em portava al cinema, empassant-se qualsevol pel·lícula galdosa que em vingués de gust. També era la que m’acompanyava a veure els pastorets o els pallassos de la festa major del barri.

Vaig ser el camp de proves dels seus treballs de magisteri. Recordo especialment un titella que s’assemblava molt al Charlie Rivel, que va modelar amb paper maixé, i que va quedar-se a l’habitació vetllant-nos molts anys. I no puc oblidar tampoc que quan comprava material en forma de joguina, tot sovint em queia algun regalet.

Passats els anys, s’ha convertit en una gran tieta, fent quan toca també de mare suplent dels meus fills (que si tenim en compte els meus ingressos a l’hospital, no és qualsevol cosa).

Fa unes setmanes, el més gran dels nostres germans ens va enviar la foto que acompanya aquest text. La va disparar ell fa aproximadament quaranta anys. A banda que em sembla una fotografia magnífica, aconsegueix fer-me evocar les sensacions infantils. Segurament era un dia assolellat d’estiu i ens vam asseure al mur del costat de l’hort, a tocar de les tomaqueres. Fixeu-vos com m’envolta amb el braç i com jo em recolzo a la seva cama. Era la meva seguretat, el meu escalf.

Voldria que tothom pogués experimentar com és tenir una germana gran amb la que us estimeu tant. Avui fa anys. T’estimo molt, Cris. Moltes felicitats.

One thought on “Germanes

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: